El tabac no pot provocar la malaltia d’una manera directa, però sí que té la capacitat d’agreujar l’evolució de la malaltia i de reduir l’eficàcia del tractament.

El tabac agreuja l’evolució de la periodontitis a través d’una reducció de l’aportació sanguínia als teixits de la geniva, disminuint la capacitat defensiva enfront dels bacteris. L’efecte és independent del fet d’empassar o no el fum de la cigarreta, però guarda una estreta relació amb el nombre de cigarretes que es consumeixen, sent l’efecte màxim per sobre d’un consum d’un paquet diari i menys important quan es fumen fins a 10 cigarrets.

En pacients que deixen de fumar, després d’uns mesos, la geniva adquireix unes característiques que el fan semblant al de la persona que mai va fumar. Així doncs, l’eliminació de l’hàbit de fumar és garantia de salut per a la geniva i per a l’eficàcia del tractament en el cas de patir periodontitis.