La pròtesi fixa es realitza sobre les dents per a restaurar o reposar una dent. L’èxit del tractament depèn d’un diagnòstic correcte i del posterior manteniment que fa el dentista restaurador, d’acord amb l’estat de salut de les dents, genives i resta d’estructures de la boca.

En l’elaboració de la pròtesi intervé el protèsic dental, que fabrica la pròtesi segons les indicacions del facultatiu. Un tractament restaurador correcte necessita una preparació que permeti col·locar el material restaurador sense perjudicar els teixits gingivals i l’os de suport.

La restauració ha de segellar la preparació per a evitar que la dentina quedi exposada a la boca, per la qual cosa es col·loca una restauració provisional fins que es fabrica la definitiva.

Els tractaments provisionals són necessaris per a controlar la funcionalitat del tractament, amb la finalitat que el tractament restaurador s’adapti a l’organisme i no al revés.

Es poden utilitzar diversos materials, com ceràmiques sense metall, ceràmiques de metall lliures de níquel, resines acríliques, etc… Cadascun d’aquests materials ha de complir unes característiques concretes i respondre a unes propietats determinades pel que fa a durada, aparença estètica i propietats mecàniques.

Les dents, una vegada restaurades, poden emmalaltir igualment, per la qual cosa cal cuidar-los igual o més que abans. La zona més delicada és la unió entre la restauració i la dent. Periòdicament, el dentista ha de realitzar exploracions clíniques i radiològiques per un seguiment adequat.