L’ortodòncia és la branca de l’odontologia que s’encarrega de l’estudi, prevenció, diagnòstic i tractament de les anomalies en la forma, posició, relació i funció de les estructures dentomaxil·lofacials. S’encarrega de prevenir, diagnosticar i corregir les possibles alteracions i mantenir-les dins d’un estat òptim de salut.

El tractament d’ortodòncia es pot realitzar de dues maneres:

La tècnica fixa mitjançant aparatologia fixa formada per elements adherits a les dents (bandes i brackets) als quals s’ancoren fermament uns fins arcs elàstics d’aliatge metàl·lic (níquel – titani) mitjançant un conjunt de lligams.

Els removibles, que permeten ser retirats de la boca pel propi pacient, que pot retirar-los durant la higiene oral i durant els menjars. Aquests aparells no supleixen l’ortodòncia fixa, si bé solucionen algunes maloclusions senzilles amb un cost econòmic inferior i menys molèsties per als pacients. Solen ser molt emprats en ortopèdia dels maxil·lars amb resultats molt diversos.

En moltes ocasions, els pacients precisen d’ambdues tècniques per a la resolució del seu problema.

Parlarem, llavors, de tractaments en dues fases: una primera fase removible, realitzada a edat primerenca, amb una intenció bàsicament interceptiva o ortopèdica; i una segona fase d’ortodòncia fixa realitzada a major edat, quan ja s’ha produït o és a punt de produir-se el recanvi dentari complet.

Existeix una relació molt estreta entre l’ortodòncia i la foniatria o logopèdia. El procediment fonoaudiològic estructural per a la modificació de la respiració bucal i la deglució atípica aconsegueix modificar la funció muscular oral i perioral, permetent que es desenvolupin els maxil·lars i es conservin els resultats ortondòntics obtinguts.

L’ortodòncia moderna està molt relacionada amb les altres disciplines dentals. El professional de l’ortodòncia ha de conèixer les limitacions i els recursos de la resta de les disciplines per poder integrar els seus tractaments, des d’una visió més àmplia. Es practica, generalment en equip, tractaments multidisciplinaris, amb suport de la periodòncia, la pròtesi o l’estètica dental, que per separat serien impossibles o senzillament no es podrien realitzar.